Trastorn de l'Espectre Autista, és el nou terme utilitzat per l'American Psychiatric Association en el Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders (DSM-5) en la seva revisió del 26 de Gener del 2011.

 

Dins la categoria de Trastorn de l'Espectre Autista s'inclouen: el trastorn autista (autisme), el trastorn d'Asperger, el trastorn desintegratiu de la infància i el trastorn generalitzat del desenvolupament no especificat d'una altra manera. El TEA o Trastorn de l'Epectre Autista, és un trastorn greu del desenvolupament, considerat com un trastorn neurobiològic i està presenta des de la infància o infantesa primerenca.

 

Es caracteritza per anomalies o desviaments en els següents aspectes del desenvolupament: trastorn qualitatiu de la relació, incapacitat de relacionar-se amb iguals, falta de sensibilitat a les senyals socials, limitació a l'hora d'adaptar les conductes socials als contexts de relació i dificultat per captar les conductes dels altres i les dobles intencions.

 

>Inflexibilitat mental i de comportament: interessos dirigits i absorbents.

>Problemes de parla i llenguatge: retràs inicial en l'adquisició del llenguatge. Llenguatge pedant, inexpressiu amb alteracions de to, ritme i modulació, dificultat de comprensió d'enunciats literals o amb doble sentit.

>Dificultats en la comunicació no verbal: ús limitat de gestos, expressió corporal maldestre i expressió facial limitada.

>Capacitat normal d'intel·ligència impersonal: sovint desenvolupen habilitats especials en àrees restringides.

 

Les persones amb TEA presenten un estil cognitiu diferent. El seu pensament és lògic, concret i extremadament realista. La seva discapacitat no és evident i es manifesta sobretot en els comportaments socials inadequats, en la manera de pensar i comportar-se, proporcionant a ells i els seus familiars problemes en tots els àmbits.

 

És important, per als familiars sobretot, l'ACCEPTACIÓ de la realitat de la diferència dels seus fills i no perdre el temps buscant "cures" miraculoses a base de dietes, suplements vitamínics, enzims, teràpies auditives, i mètodes científics com la psicoanàlisi. Com més aviat es comenci a treballar i a ensenyar-los, obtindran més funcionalitat i menys fracassos socials en el futur, en definitiva, tindran més possibilitats de viure una vida autònoma i satisfactòria. I al final no només compta la vida adulta, sinó que també el recorregut, l'etapa d'aprenentatge, que per a aquestes persones és contínua durant tota la seva vida.